Joaquim Paladella

dimecres, de setembre 27, 2006

L’EBRE EN TEMPS D’ELECCIONS

Molts cops he pensat que les coses passen massa ràpid, que moltes vegades les certeses d’avui deixen de ser certes l’endemà, que el que ahir era indiscutiblement blanc, avui ens adonem que no era tan blanc i que el pas del temps ens fa veure que de vegades acaba essent incomprensiblement negre.

El món és així, i així l’hem de prendre però potser seria bo que el temps no anés tan de pressa i que tots sapiguem valorar les coses, i també, i perquè no, gaudir de tot el que aconseguim avançar i de la manera com ho fem. Tot el que s’assoleix avui s’oblida demà, i no deixa de ser injust per l’esforç que ha costat assolir aquest avanç.

Un exemple de tot plegat és com vivia fa uns tres anys les eleccions al Parlament català la gent de les Terres de l’Ebre, de les nostres terres,i com les veu i viu avui.

Eren temps revolts en què la gent estava inquieta i agitada, la por i l’eminència del transvasament del riu incitava a la gent a sortir al carrer a protestar per un fet que posava en perill el nostre futur, alhora que posava al descobert l’oblit i la desídia d’uns governants que durant anys, gairebé des de sempre, ens havien tractat com a terres i gent de segona.

Si val a dir la veritat, molt poques persones teníem en els nostres crits de protesta la plena convicció que acabaríem evitant aquest transvasament. És evident, però que hi ha hagut gent que ha complert la seua paraula i ens ha ajudat.

Per això, avui la gent no té aquesta por, el transvasament forma part d’un mal son gairebé oblidat. La gent viu des de casa amb tranquil·litat aquest temps d’eleccions, amb la confiança que no hi ha res que amenaci directament el seu futur, com va passar fa pocs anys.

És, però, evident que de vegades tinc la sensació que el temps, poc a poc, dia a dia, va corrent una cortina d’oblit injust i arriscat; injust, per l’esforç que va costar, i dic arriscat perquè si tan fàcilment oblidem les coses, pot tornar a passar.

És curiós veure ara com alguns polítics que van apostar per aquest transvasament, com a moneda de canvi per conservar la seua cadira, avui tornen a traure el cap tot dient que són els millors per defensar la gent de la nostra terra.

Diuen que tot ho fan per Catalunya, pensant que està tot oblidat. És que el temps corre massa, i el que avui és blanc, sense cap dubte pot tornar a ser negre, i aquesta gent veu una bona oportunitat perquè l’oblit faci possible que tot torni a ser com abans.

Diuen que no s’ha fet res durant aquest any! El cert és que a les Terres de l’Ebre la gent està tranquil·la, viu els problemes quotidians com qualsevol català, no tem pel seu futur, són temps d’eleccions... crec que no seria ni bo ni just oblidar.