Joaquim Paladella

dilluns, d’octubre 23, 2006

Què tornen a dir els números a Catalunya?

Experiència de Govern

dijous, d’octubre 19, 2006

COMENTARI DE L’IDECE

Sóc membre del consell Rector de l’IDECE en representació del Consell Comarcal de la Terra Alta, ocupant el lloc que la UPTA li correspon pels vots que va treure a la comarca.

Tal com diu l’acord signat per la UPTA i el PSC la col·laboració és estreta i és veritat que dins del Consell Rector de l’IDECE, he estat totalment d’acord i corresponsable de la política que dins de l’IDECE s’ha fet.

La pregunta que se’m fa és si he estat del tot transparent a l’IDECE, la meva contesta és rotundament SI.

L’oposició dins de l’IDECE sempre ha tingut accés a tota la infromació, als comptes i també a les factures. Em consta que tant el President, com el vicepresident, com des de la direcció actual sempre s’ha donat resposta a totes les preguntes i sol·licituds plantejades pels diferents grups de l’oposició.

dimarts, d’octubre 17, 2006

CREUAR LA RATLLA

És evident que CIU amb el seu DVD ha aconseguit que se’n parli del que ell vol. És evident també, que aquest DVD és pot ser la culminació d’un estil de fer política.

Sempre he pensat que en la política diària del cos a cos, de la crítica de l’altre, sempre s’ha de tenir molt en compte de no creuar “la ratlla”.

Aquesta ratlla, que jo la definiria com la que marca la legítima crítica de la gestió política, sense deixar mai l’àmbit del que és lo públic i no entrar en terrenys privats, ni personals, és també la que no manipula la realitat, ni utilitza la mentida i la que de cap manera deixa de costat qualsevol criteri moral per aconseguir els seus objectius.

Aquesta ratlla sense cap dubte la ha creuat CIU, i no és d’avui, sinó des de que es va veure a l’oposició i va decidir sigui com sigui recuperar el govern que ells entenen com propi, que havien tingut sempre i que als seus ulls se’ls hi va arravassar.

Jo, des que vaig accedir al càrrec de diputat he viscut i patit aquesta política, atacs a la meva persona i família, anònims ficant-se amb el meu fill, atacs al poble de Batea amb la finalitat d’arribar a mi, descrèdit i difamació constants utilitzant tots els mitjans possibles, era i és el pla B de CIU per retornar a la “seva” Generalitat.

Avui comencem la campanya amb aquest DVD, salta per l’aire tot respecte pels demés partits, utilitza imatges reals i d’altres que no, distorsiona i manipula, per a mi indiscutiblement creua la ratlla.

Creuar la ratlla tal com li vaig dir un cop al Sr. Pallarés fa un temps, dóna legitimitat als altres per creuar-la també, i tot plegat no és bo ni per la política, ni per Catalunya, ni per la gent a la que tots els partits diem servir.

En contradicció però si no la creues, qui la ha creuat té avantatge i això a més de tots els adjectius d’immoralitat possibles és injust. I això és al meu entendre el que busca CIU, treure avantatge perquè sap que no tots estan disposats a creuar una ratlla en que a més de la credibilitat posa en perill la convivència.

Aquesta política és similar a la del PP a la resta d’Espanya, on igual que CIU no ha entès com ha pogut perdre el govern espanyol. I és que cada cop CIU és més idèntic al PP, al temps que tots dos a la vegada fan un viratge a posicions més extremes dins de la política: un catalana i l’altre espanyola.

Entenc que la situació que s’ha anat creant és complexa i complicada, l’ofensiva mediàtica és molt potent i que a la gent al temps que li sobte, li dificulta i molt, pensar amb nitidesa del que és la política, i del que s’ha fet realment i del que s’hauria de fer. És però únicament la gent la que ens pot fer superar aquesta situació, ha de saber que aquestes eleccions són extremadament importants, és per això que passa això, i que a pesar de tot, a casa seva amb tranquil•litat, ha d’intentar triar el gra de la palla, la realitat del fum i saber veure on anem, i què ens convé més a cadascú i pel conjunt de la societat.

És molt important però que la gent digui la seva opinió, perquè qui creua la ratlla sap que amb això provoca disconformitat i desencís en la política, i això també és part del seu objectiu, que la gent es quedi a casa i no vagi a votar, ells ja hi aniran.

dilluns, d’octubre 09, 2006

CANDIDAT TRANSPARENT O NO?

Avui és molt matí, hi ha tranquil·litat i crec que és el moment oportú per escriure. Ho voldria fer tot exposant una idea que fa molts dies que em ronda pel cap, i que al meu entendre forma o hauria almenys de formar part del mínim exigible per ser candidat a qualsevol cosa a la vida, i més encara a qualsevol càrrec públic.

És una idea que tinc al cap des de sempre, potser ingènuament, però des del mateix dia que CIU va anunciar que Xavier Pallarés el presentaven com a candidat número 6 a les llistes al Parlament, hi ha quelcom que m’impedeix callar.

Un polític o millor dit, deixeu-me que ho digui d’una altra manera..., qualsevol persona quan ocupa un càrrec públic ha d’esmerçar-se en ser transparent, en intentar que en tot el que faci, encertat o no tingui la claredat suficient per tal que la gent pugui veure la seva veritable intenció.

Jo avui em pregunto, com es pot ser candidat si en els càrrecs polítics o públics que s’ha ocupat mai s’ha donat comptes quan explícitament se li ha demanat?, o quan han passat fets tant remarcables com presidir el repartiment d’uns diners entre els Consellers Comarcals del seu grup que desprès han hagut de tornar?

Són igual d’evidents, fets com que la Sindicatura de Comptes indiqui que ha estat l’Ajuntament que ell presideix, qui ha acumulat gairebé més incidències que tots els de la Terra Alta junts, o que ni tan sols ha presentat els comptes quan per Llei n’estava obligat.

No puc entendre, que algú que té aquesta llarga llista de serveis pot ser candidat a quelcom tant important com Diputat al Parlament de Catalunya.

Segurament pensareu que això ho dic ara, quan hi ha eleccions i jo també sóc candidat, però no és veritat, això ho portem dient fa molt temps, i penso que aquest tipus de fets desprestigia la política i als qui sacrificant moltes coses ens hi dediquem.

Sigui com sigui a mi m’agrada dir el que penso, i crec que quan dic que això no em sembla bé, estic dient que jo no sóc aquest tipus de candidat, i el meu compromís és de transparència, rigor i honestedat tal com es pot comprovar en tots aquests anys que porto a la vida pública.

A la política no s’hi val tot..., espero la vostra opinió...

Què diuen els números a Catalunya?

Respostes

Quan vaig començar a escriure al meu blog, no pensava que hi hagués tanta gent que estigués interessada en el que jo pogués dir. És per això que estic prou sorprès de la gent que ha entrat i que, uns donant-me suport i altres criticant-me, em facin, a més, els seus comentaris.

He pogut veure que en aquests comentaris hi ha especialment interès per saber, o millor dit, que diga, quina és la meua opinió o postura referent als parcs eòlics, als diferents projectes de tèrmiques i de residus nuclears.

Primer que res voldria fer esment que jo visc a la Terra Alta i a més sóc pagès, és a dir, la meua feina de sempre es desenvolupa entre vinyes, ametllers, olivers i boscos. Dic això perquè ningú estima la comarca i la terra més que jo sabent el que és passar fred i calor, així com el tacte que té la terra en contacte amb els teus peus, sé el que se sent i com se sent, per això puc entendre i comprendre millor el que necessitem i volem en aquest món rural.

Quan em vaig posar en política ho vaig fer pensant que podia aportar quelcom en defensa d’aquesta terra i de la nostra gent, però mai amb la voluntat d’anar-me’n, ni de la terra ni de l’ofici. Us asseguro que continuo fent de pagès tot el que puc, i que ho seguiré fent ara com després de la política. La meua il·lusió és que el meu fill també sigui pagès; per cert, ahir li va arribar la incorporació aprovada, avui puc dir que ja és pagès.

Tot plegat em fa entendre la preocupació d’alguns comentaris, encara que els entenc exagerats en el que fa referència a l’energia eòlica i els comparteixo pel que fa a la preocupació pels projectes de tèrmiques i nuclears.

Jo i molts companys de la UPTA a la comarca ens hem fet un tip de criticar i protestar contra l’energia nuclear i proposar la seva progressiva substitució per les energies renovables, i també l’eòlica.

No em sembla ara coherent amb els nostres pensaments anar-hi en contra, més quan l’entenc com una energia neta, encara que com tot, també té la seua part menys favorable.

Vivim en una societat on cada cop consumim més energia, fins i tot per escriure en aquest blog la necessitem, i per tant això fa que l’haguem de produir, i entenc que és millor fer-ho amb solars i eòliques que amb nuclears o tèrmiques.

Per això entre altres coses, estic a favor de l’energia eòlica, encara que com sempre he dit, amb seny i coneixement, i això és el que hem fet al nostre poble, fer servir el coneixement i dir sí fins a cert límit, i dir no a partir d’aquest límit, és per això que a Batea la gent entén la nostra postura.

És aquest límit el que penso que han de marcar la crítica i el desacord, i ha estat el nostre esforç que aquest límit fos consensuat i acordat a la comarca, però mai CIU ho ha volgut, i recordo que avui per avui a molts pobles de la comarca governa CIU i al Consell Comarcal, també, i a més aquesta CIU és la del Sr. Pallarés.

Entenc, però, que el debat de l’energia eòlica no ha de centrar el debat de la comarca ni és bo fer tremendisme perquè no és real, estic segur que hi ha futur, és per això que hem de parlar d’infraestructures, d’educació, d’economia, de pagesia, de la mateixa Terra Alta... A tot plegat estic obert.

dimarts, d’octubre 03, 2006

RESPECTE INSTITUCIONAL

Fa ja uns quants anys que estic a la vida pública, com alcalde i després també com a diputat, i crec que hi ha quelcom molt important, que és un requisit imprescindible a l’hora d’exercir el teu càrrec. Vull dir que més que ser d’un partit polític o d’un altre, abans de res has de tenir en compte que tu representes el teu poble o la teua institució, és a dir, has de tindre clar que tu treballes i representes tothom, no únicament les persones del teu partit.

Dic això i m’he decidit a fer-ho des d’aquestes línies, perquè ja fa temps que veig que des de CIU no es té aquest respecte, que a la fi és el respecte necessari cap al poble i la llibertat d’escollir, que és l’essència de la democràcia.

Gairebé tots els anys que hem tingut govern de tripartit, en les visites institucionals del President Maragall o dels consellers de la Generalitat, sobretot a la Terra Alta però també a les Terres de l’Ebre, gairebé sempre no ha vingut mai representació de CIU.

El cas és tan exagerat que en les visites institucionals del president a la capital de la Terra Alta, ni tan sols ha vingut el president del Consell Comarcal, en una clara manca de respecte institucional i més encara en una deixadesa de les seues obligacions com a representant del Consell Comarcal.

Més greu fins i tot veig que un conseller visiti un poble i l’alcalde es negui a assistir als actes organitzats, com per exemple ha estat el cas de Vilalba dels Arcs, o que al meu poble, Batea, ni tan sols assisteixen ni a les inauguracions fetes per alguns consellers, mai venen a cap acte institucional per sistema.

Només són alguns dels exemples del que ha estat una constant, és a dir, tot indica que és un criteri de partit, imposat no sé si des de Barcelona o des de la mateixa direcció de Terres de l’Ebre, però és evident que és així.

Tot plegat crec que és molt lamentable. Nosaltres durant tots aquests anys llargs de govern de CIU, sempre vam guardar les formes i el respecte institucional assistint a tots els actes previstos en les visites el President Pujol o de qualsevol conseller, o fins i tot, algun cop i al meu poble, vaig haver de trucar als serveis de protocol per tal que se’m convidés a assisitir a les visites que programaven al poble i que no se m’havien comunicat, però jo sempre hi vaig ser present, representant tot el meu poble, com era la meua obligació.

Crec que aquesta activitat de CIU és força perjudicial per a la convivència diària dels nostres pobles perquè és baixar-ho tot a la lluita partidista, sense entendre que per damunt de tot estan els pobles i les persones, i són les institucions qui les representen.

En democràcia és necessari el govern i també l’oposició, però penso que no val tot, i les formes són també importants. Una persona ha de saber governar quan guanya però ha de saber estar a l’oposició quan no guanya. S’ha de respectar que el poble, la gent, pugui votar qui vulgui, perquè en definitiva aquesta llibertat i el respecte cap als altres és el que acabarà fent gran una societat.

És també aquest un motiu important perquè CIU estigui quatre anys més a l’oposició, crec que és bo que aprengui que no és obligació de ningú que ells siguin al govern, i que ells, com qualsevol altre, han de respectar les institucions, les formes i sobretot que entenguin que la llibertat és respectar els altres.