Joaquim Paladella

dimarts, de novembre 07, 2006

PER A QUI L’INTERESSI, AMICS I NO TAN AMICS

He pogut veure que durant aquests darrers dies després de la campanya, amics i no tan amics, han entrat a veure el blog i alguns han fet els seus comentaris.
Primer voldria dir-vos, a aquests no tan amics, que no queda gens bé insultar i menysprear algú, i a més fer-ho anònimament. “Rictus”, “Pessells”, “Cinto” són pseudònims que amaguen segurament alguns no tan amics, que no tenen diguem les idees prou clares per debatre-les amb naturalitat mirant-se un a la cara de l’altre, amb educació, fent valer arguments i no, insults. Sigui com sigui, són coses d’internet. Jo prefereixo sense cap dubte una conversa, unes paraules, debatre escoltant què diu l’altre, aprendre coses, si val la pena i puc.
Cal dir que he esperat a fer la meva valoració de les eleccions, a veure com s’acabaven, ja que com tots sabíem i abans dèiem, era ben segur que no s’acabaven ni molt menys el dia 1 de novembre, i així ha estat. És, però, ben lògic que alguns amics i d’altres no tan amics n’esperin la meua opinió.
Avui ja tenim govern a Catalunya, i els partits que abans van formar el tripartit tenen una altra oportunitat, segurament sense els 100 dies de gràcia de tots els governs, però la gent ha volgut donar-nos una altra oportunitat i ara sí que NO PODEM FALLAR.
Aquesta és la meua valoració, ja que per molt que es digui, CIU i Mas van ser els més votats però van quedar a 20 escons de la majoria i no hem d’oblidar que s’ho van jugar a tot o res, i potser això dóna algun vot però sense dubte et pots quedar en el no res, que és el que s’ha guanyat CIU.
A la comarca de la Terra Alta CIU ha perdut gairebé 600 vots i per primer cop en unes eleccions autonòmiques no arriba als 3000 vots. Han perdut vots a tots els pobles menys a Arnes.
Per primer cop la suma de les forces d’esquerres, avui ja al govern, sumen més que CIU, tot plegat no havia passat mai i és molt important de cara al futur de la nostra comarca.
Els nostres resultats són prou bons, jo diria que segons el que esperàvem, hem pujat dos punts, encara que jo entenc que el treball del tripartit a la comarca es mereixia més. És però evident que eleccions rere eleccions cada cop la distància és més curta. És veritat que molt a poc a poc, però això és i recordo que era la Terra Alta.
Estic també molt content dels resultats de Batea, agraeixo el suport importantíssim del meu poble, sempre el sento al meu costat i mai no m’ha fallat, procuraré no fallar-li si puc.
Lo d’exdiputat o “agarrar el xapo”, he de dir que mai l’he deixat d’”agarrar”, seria ingenu si ho fos en política, tot és circumstancial i jo sóc, he estat i seré pagès, no en tingueu cap dubte.
És, però, encara prompte per saber si seré o no exdiputat aquesta legislatura. Hem d’esperar. L’important és que ja hi ha govern i que amb aquest govern podré continuar treballant per la meua comarca, per les Terres de l’Ebre i per Catalunya, i sobretot per la gent, per la nostra gent, sigui “ex” o no, la veritat és que potser sí que importa... però no tant.
Hi ha un comentari que CIU va llençar per la comarca, com tantes d’altres mentides, i referent a si vaig o no parlar al Parlament. He de dir-vos que ja veurem si parla tant com ho vaig fer jo el Sr. Pallarés. Per cert, només cal consultar el llibre de sessions del Parlament, i veureu quina és la veritat, potser per això i alguna altra cosa més el Sr. Pallarés, avui diputat, no va acceptar el debat que jo li vaig proposar. Bé, diguem que va dir que “sí però va ser que no”. És una costum del avui parlamentari i encara president de CIU i del Consell Comarcal (per cert, encara el podríem fer aquest debat, no cal que siguin eleccions).
Sigui com sigui, ocupant o no un escó al Parlament a l’altre costat del Sr. Pallarés, s’obre una etapa apassionant a la Terra Alta, les eleccions municipals són a la cantonada i una CIU a la baixa, sense “tocar cuixa”, com diu algun amic comentarista, veurem què fa i com ho fa...
Com veieu amics, i no tan amics, no he desaparegut ni molt menys m’he tornat un fantasma, continuo al peu del solc amb lo xapo, tinc ganes de llaurar el bancal, penso que tindrem una bona collita, aquest any sí... visca el govern d’entesa i de progrés!